dijous, 11 de juliol de 2013

REFLEXIONS D'UN METGE DE CAPÇALERA

Doncs dintre de poc farà dos mesos que vaig acabar la resistència, perdò vull dir la residència, no negaré que va ser una etapa dura però alhora emocionant i molt motivadora. He de dir que tot i el panorama, feina va sortint, però que voleu que us digui, feines emocionants i motivadores...va a ser que no, més aviat vaig picant d'aquí i d'allà sense rumb ni sentit. La resta de la gent que conec, doncs más de lo mismo, així que deu ser un problema sistèmic.
VERSIÓ EN CAST

Hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció, quan entregues el teu CV la majoria fa un somriure entre "pobre desgraciat" i "pena que me das", quan l'envies per correu electrònic és raro que algú es digni a contestar-te un trist mail dient que l'han rebut, si passes a fer una entrevista donen per fet que agafaràs qualsevol feina tot i no saber les condicions laborals, ni l'horari, ni el sou, ni les funions bàsiques i si ho preguntes es queden com descolocats. Quan passes a formar part d'una borsa de treball oficial, la majoria del teu propi valor afegit no es té en compte i no computa per als mèrtis, això si el nivell C de català puntua a tope (i que consti que jo sóc catalanista)

Què voleu sue us digui, sincerament crec que en aquest país hi ha talent a xorro, però sembla que ens hem decidit a exportar-lo i vendre'l a mig món, ara el proper comprador sembla que serà Brasil.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica