dilluns, 2 de desembre de 2013

#CarnavalSalud: "EL DRET A MORIR BÉ"

Post firmat per JORDI MESTRES LUCERO


Arriba un nou #CarnavalSalud amb molt sentiment: "EL DRET A MORIR BÉ"  Què es pot dir sobre això sense caure en llàgrima fàcil ni en titulars demagògics? Vivim en una societat on la mort no s'afronta de cara, difícil situació per descomptat, però el que està clar és que tots morirem, tots els nostres éssers estimats moriran, tot el que estimem i també odiem morirà, sense excepció, així de clar.
Tot i això, sent conscients de la realitat, seguim esquivant l'inevitable, potser serà per la nostra manera de pensar, per la nostra cultura, pels nostres avantpassats o la nostra història. La mort segueix sent font de supersticions, de pors, de foscor i no és per menys, la veritat.

Porto poc exercint com a metge clínic, poc més de cinc anys i el més dur sens dubte ha estat enfrontar-se a la mort, de cara i amb tota la seva cruesa. En la majoria d'ocasions es tracta de persones grans que han superat amb escreix les seves expectatives de vida, en aquests casos el més terrible no és la mort en si, sinó la solitud amb que alguns s'enfronten al seu últim viatge, me'n recordo de Dolores en el meu primer any de resident en el servei de Medicina Interna, sense familiars que la visitessin, sola, nafrada, esperant l'inevitable, tant patiment físic però també mental, potser espiritual ...


En altres ocasions pacients de mitjana edat, amb malalties terminals, sent conscients de la seva situació i del seu final, amb por, molta por. Recordo Joan, recentment jubilat i recentment diagnosticat d'ELA, visites setmanals al seu domicili fins a la seva fi. Però quant agraïment de la seva família, acompanyats, respectats, entesos en les seves pors i en els seus dubtes, sense jutjar.

El terrible no és la mort en si, potser és la forma, la tristesa del que deixes, del que no vius, les il·lusions que deixes per complir. Hauríem de preparar-nos per a la mort, ser més conscients de la seva existència, potser viure la vida en tota la seva plenitud per quan arribi el final poder pensar que ha valgut la pena, tot i la tristesa.

Us recomano que si teniu l'oportunitat, mireu el documental "Las Alas De La Vida", se centra en la figura de Carlos Cristos, metge a les Illes Balears diagnosticat d'una malaltia terminal durant els últims moments de la seva vida. (el titular dels drets és el Ministeri de Cultura i dóna accés lliure per a la seva distribució)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica