diumenge, 22 de desembre de 2013

EL DOL COM A EXPRESSIÓ DE TRISTESA

Post firmat per IRIS ALARCÓN

Fa temps que no faig cap publicació en el nostre estimat bloc Àgora Mèdica! He estat passant el meu dol particular, i avui, m'agradaria parlar sobre això. He llegit molt sobre el tema últimament, sobre la medicalització de les vivències del dia a dia, la necessitat de la nostra societat de trobar una solució ràpida i efectiva al dolor i les respostes molt limitades que la nostra medicina pot donar.


Perdre quelcom que estimes moltíssim, més que res, que és el centre de la teva vida i que et sembla imprescindible és molt, molt dolorós. 

És un dolor que t'ofega, t’empresona i no et deixa respirar. Evidentment, quan et passa això, el primer que necessites és algú que et doni una resposta efectiva i ràpida a aquest dolor que no et deixa continuar... És un dolor que un no sap com explicar: "estic angoixada", "estic cansat", "no aconsegueixo dormir per les nits", "menjo molt i no em puc controlar"... A més, a aquest dolor s'uneix un altra sentiment, la POR. Una por incontrolable a que les altres coses de la teva vida també s'enfonsin: "necessito una analítica per veure si tinc anèmia", "faci-li una radiografia al meu marit perquè està tossint molt", "explora bé a la meva filla perquè estic segura que li passa alguna cosa"... 

La realitat de tot plegat, també complicada d'acceptar, és que aquest dolor i aquesta por que han aparegut en la nostra vida i que no podem controlar, no te cap solució màgica, no hi ha cap analítica que la pugui diagnosticar ni cap pastilla que la pugui fer desaparèixer (tot i que hi hagi persones que ens diguin que si, us asseguro que no, no existeix!). Només hi ha una cosa que fa que el dolor es faci cada vegada més petit: EL TEMPS. És el pas del temps el que farà que aquest dolor tan intens vagi minvant fins que es reconverteixi en una lliçó de vida. Una lliçó de la que haurem après molt, que recordarem i que ens ajudarà a afrontar la vida i les noves situacions amb més habilitat. 

És com cadascú de nosaltres visquem aquest temps de dol el que ens ajudarà a afrontar les noves situacions d'una forma més o menys positiva. 

En aquesta època de canvis en la meva vida i d'un dol molt profund, l'esperança de que tot això serà per viure un futur millor, em reconforta en el camí. Això i l'amor que em regalen cada dia els meus amics i la meva família. 

Per aquest motiu, em sembla absolutament necessari que tots els professionals (i no tant professionals) de la salut no s'aprofitin ni del dolor ni de la por de les persones que viuen un mal moment. Acompanyar en el camí és necessari. Enganyar amb promeses que son fum, des del meu punt de vista, és del tot inhumà. #NoSenseEvidència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica