dimarts, 23 d’abril de 2013

24 DIES i FELIÇ SANT JORDI. MIR OUT (I)

En 24 dies el meu període com a resident haurà finalitzat, hauran passat 4 anys molt intensos, amb moltes alegries i il·lusions, però també amb molts nervis i dies durs. Abans de fer una petita valoració del que han estat aquests 1466 dies, vull compartir amb vosaltres algunes dades d'aquest període, no són dades excepcionals però massa vegades no ens parem a pensar el que arribem a fer...

232 guàrdies  2980 hores (l’equivalent a 124 dies)
(72h de guàrdia fetes però no pagades per efecte de les retallades --> li van dir reajustament d'horari)    1732h mèdiques  126h quirúrgiques  174h COT  68h Ginecologia  85h pediatria  343h ABS  452h CUAP
Uns 250 cafès de maquina (s'ha de tenir estòmag), més de 3000 malalts visitats a urgències.

dilluns, 22 d’abril de 2013

AMB ELS ULLS DE LA JÚLIA

La meva filla fa poc va fer dos anys, és diu Júlia, algunes de les meves pacients més grans quan em pregunten com es diu la meva filla es posen contentes perquè diuen que és un nom dels d'abans. Amb alguns vellets octagenaris quan parles d'infants se'ls hi posa un somriure a la cara que fa goig i jo m'imagino com serà quan jo tingui 80 anys, somriure?, encara que sigui de tant en tant?

Tenim molts pacients grans a la consulta, no sé si masses o pocs, però em fan pensar que ha de ser dur fer-se gran, no pel fet d'envellir o enmalaltir, no sé si per estar al final de la vida. No ho sé.

dijous, 18 d’abril de 2013

CAPÇALERA O FAMÍLIA?

A les pasades #JornadaResidents2013 de Metges de Família durant la xerrada inaugural es va produir un fet que vull compartir amb vosaltres, en el torn obert de paraules va sorgir el tema de si nosaltres som Metges de Família o Metges de ''Capçalera'' El que va quedar clar és que ens hem de començar a creure el fet que darrera de Metge (encara que no ho anem dient) hi caldria posar especialista, perquè ho som i molt ben formats per cert.

Hi havia qui deia que Capçalera era un terme més romàntic, que definia molt bé quina era la nostra posició en el sistema sanitari, al costat del malalt, ja que som el seu metge de referència i fins i tot estem al capçal del llit quan les coses van malament. És veritat que som dels pocs metges que tenim l'honor (no sé si aqueta seria la paraula més adient) de poder entrar a casa dels nostres pacients, sabem exactament com viuen, quina olor fa casa seva, si viu amb humiltat  però ho fa amb dignitat.

Altres deien que el correcte seria Metge de Família, perquè coneixem a tots els membres de la família (si formen part del mateix contingent) i tenim una visió que va més enllà d'un únic individu o malalt.

Sigui com sigui, tenim la sort de treballar fent una feina apassionant.
Hi ha portes de domicilis que són de foto...
post enESP

dimecres, 17 d’abril de 2013

DIA DE FÚRIA

Avui ha estat un d'aquells dies de bronques, no és que estigués directament implicat  en cap en concret, però a l'ABS es respirava un ambient de mal ambient que es notava. A primera hora dos treballadores (no diré el càrrec per allò de la confidencialitat) s'han barallat a "grito pelao" per un tema d'un llistat, no he entès exactament que ha passat, però era una xorrada soberana, pel que deien els companys. Després mentre passava consulta, dues pacients s'han escridassat pressuntament per defensar-me a mi, ja que una recriminava a l'altre que no es queixés per la demora, ja que fem el que podem i bla bla bla, han acabat cridant-se al ben mig de la porta de la meva consulta, jo no sabia que fer intentant calmar els ànims. Per finalitzar bé el dia a la sessió, hem acabat parlant del tema de les retallades i els companys han acabat tirant-se els trastos els un als altres  per qüestions que tampoc es que vinguessin molt al cas.

No sé però tinc la sensación que els ànims están una mica crispadets en general, trobo a faltar l'optimisme de la gent i les ganes de tirar endavant amb el diàleg i les ilusons per davant i no amb el mal rotllo i el desànim com a bandera. Necessitem creure que alguna cosa més del que passa ara és possible.

Ai no sé, però m'està entrant una mala llet..... ;)
Disfruteu de la primavera que la sangre altera!!!!

divendres, 12 d’abril de 2013

LA BUENA SALUD DE LA MFyC

Se han celebrado las "XV Jornades de Residents de MFiC de Catalunya" en Barcelona, y una cosa está clara la medicina de  familia está de enhorabuena, al menos en cuanto a la vocación que le ponen los futuros especialistas y a pesar de la que está cayendo.

Son muchas las malas noticias en uno u otro sentido, pero la ilusión del médico joven y la gran vocación a la especialidad que se respira, aunque no nos paguen las facturas, hace que uno se enorgullezca de haber escogido está profesión.

Especial agradecimiento al comité organizador y científico por su trabajo incansable (todos ellos residentes de Familia),  a todos los médicos residentes que han participado en las jornadas, a los ponentes ya que siempre es una gozada escuchar a los que realmente tienen algo que decir, a la camfic por ceder el espacio y no cobrar ni un euro a los residentes (y por ponerlo todo tan fácil) y destacar que han sido unas jornadas 100% libres de influencias de la industria.

Ahora más que nunca: ¡Medicina de Familia!

dimecres, 10 d’abril de 2013

YA ESTAMOS SALVADOS

El pasado domingo pudimos ver el esperado Salvados sobre la sobremedicación (podéis acceder al video desde la página web de la Sexta). Estos días he estado leyendo mucho en blogs de opinión, diarias médicos, Twitter sobre el mencionado programa y en general hay cierto grado de crítica sobre como se ha tratado el tema. Es evidente que Salvados es un programa de televisión de entretenimiento/denuncia, aunque creo que pesa más el entretenimiento, y como tal hay que verlo en esa dimensión.