dilluns, 10 de febrer de 2014

AMOR I ESPERANÇA

Post firmat per IRIS ALARCÓN


Porto tot el dia pensant en la Tatiana Sisquella. Ser un personatge públic: periodista, actriu, metgessa... fa que allò que et succeix a tu tingui repercussions en els altres, tot i que no siguin familiars ni amics propers. Evidentment, jo no coneixia personalment a la Tatiana, però si la seva feina i tot sovint m’havia trobat buscant a la ràdio el seu programa per les tardes. La Tatiana encomanava energia, positivisme i sobretot molta empatia! Grans qualitats per treballar amb persones… per mi, escoltar el seu programa era una forma de cultivar aquestes qualitats.


He llegit alguns dels escrits que els seus amics i companys han fet sobre ella. Hi ha un que especialment m’ha arribat al cor. L’Albert Om deia d’ella que era una persona que transmetia AMOR i ESPERANÇA! Has d’haver donat molt de tu per a que et recordin d’aquesta manera. 

En el meu petit homenatge a la Tatiana, us deixo un escrit que va fer ella pel diari ARA. És una petita joia. Parla d’un sentiment molt conegut per tots nosaltres:  l’incertesa. Últimament en parlo molt d’això, tant amb els meus pacients: els joves que estan vivint el seu procés cap a la vida adulta d’una forma més o menys angoixant, dones que han perdut al seu marit i no entenen la vida sense ell… I jo mateixa en parlo amb els meus amics! Me n’adono que l’incertesa, per molt que els humans durant segles… diria que mil·lenis, hem volgut controlar a les nostres vides (religions, tarotistes, màgia, rituals…) és quelcom inherent a la propia vida… 

Potser una de les claus, com diu un molt bon amic meu, és… “deixar que (la vida) flueixi!”. 

Gràcies, “Tati”, per tot el que ens has donat!


Aquest és l'any – per Tatiana Sisquella

Comença l'any 2011. L'any que la Carme tindrà un fill i li posarà el nom de l'avi patern. També serà l'any que en Miquel se separarà de la Mónica, després d'haver-se promès amor etern, i que l'Eila rebrà una beca per anar a estudiar a Alemanya, on es quedarà a viure la resta de la seva vida.

El 2011 en Yussouf trobarà una feina estable conduint l'autobús de la línia 14 i, per primera vegada, la Marta esnifarà cocaïna en una festa. Aquest any en Juanjo farà, per fi, el viatge dels seus somnis a la Patagònia i la Sara s'atrevirà a dir als seus pares que té una nòvia. Aquest serà l'any que en Martí es jubilarà després de quatre dècades treballant a la fàbrica, que la Cèlia tindrà un accident de cotxe que la deixarà en coma i que en Dani sortirà de la presó. El 2011 els Feliu decidiran posar la mama en una residència i, malgrat tot, la Sílvia i en Teo faran un cop de cap i es compraran un pis, ideal parelles, al barri de les Corts. Serà l'any que la Graciela aprendrà a parlar i en Pere es trobarà un bony estrany als testicles. Aquest any a casa dels Rovira els tocarà la loteria i a la Clàudia se li morirà el seu gos Bauer. El 2011 serà l'any que en Fabio obrirà un restaurant italià, que anys més tard guanyarà una estrella Michelin. També serà l'any que en Pau i en Jaume es casaran i que la Pilar oblidarà com es diu el seu marit, quin dia va néixer i on ha posat les claus de casa. Aquest any la Diana i en Joan aniran a Etiòpia a buscar el seu fill i l'Agnès aprovarà el carnet de conduir. Serà l'any que en Manuel abandonarà les oposicions a jutge i que la Michaela farà el seu primer petó amb llengua. També serà enguany quan la Dolors s'atrevirà a denunciar el seu marit i quan el pare Miquel penjarà els hàbits després d'una gran crisi de fe. Tot això serà aquest any. O potser no. Feliç incertesa.

1 comentari:

  1. Molt maco Iris!! Certament viure comporta una incertesa constant, així que no ens oblidem de disfrutar d'aquest viatge que és la vida!! I com algú ens va dir ;) Què passa? La vida és el que passa! Així que VIU!!!

    ResponElimina

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica