dimecres, 4 de juny de 2014

VIATGE A ÍTACA

Post firmat per IRIS ALARCÓN BELMONTE

Viatge a Ítaca
“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.”

METEORA és un lloc màgic. Es tracta d’un conjunt de massisos rocosos que s’eleven cap al cel en la zona de Tesalia, al nord de Grècia. METEORA significa “suspès en el cel”: cal que us imagineu unes muntanyes rocoses i escarpades i en el cim d’aquestes roques, un conjunt de monestirs contruits cap al segle XIV.


Les vistes a Meteora son espectaculars, però està clar que aquest no és un blog sobre viatge i turisme! Avui us vull explicar el meu particular viatge a Ítaca a través de Meteora.

Qualsevol persona que hagi estat en aquesta zona explica que és un lloc increible i d’obligada visita… Quan vaig arribar a Kalampaka, la ciutat que resideix als peus de les roques, des de qualsevol punt de la ciutat es podia observar la gran paret rocosa que s’aixecava cap al cel, però des d’allà no s’obserbava cap dels monestirs que totes les guies prometien. Al matí següent, amb dues molt bones amigues, vam començar una excursió que duraria unes cinc hores per aquest paratge.

Sincerament, vaig començar el viatge desconfiada i una mica de mal humor: feia calor, havia matinat, una enganxada personal la nit anterior… No obstant, vaig decididir no quedar-me parada i participar d’aquella experiència. Vam començar el camí en una zona àrida de la muntanya i vam caminar molt: vam travessar una zona boscosa, plena d’ombres i clarianes, vam estar en grans esplanades amb vistes molt maques, vam fer pujades complicades… però els monestirs sempre es veien lluny, com si calgués fer un gran salt cap a un altra cim per poder arribar-hi! Tot sovint pensava que no hi arribariem… 

Finalment, tot caminant, fent un pas darrera de l’altra i confiant en l’existència de l’objectiu comú que ens unia a les amigues en aquesta excursió, tot i semblar llunyà i en alguns moments impossible, vam arribar al monestir millor conservat de Meteora! Només quan vaig tornar a l’hotel, cansada i emocionada, vaig entendre que el que haviem fet aquell matí és donar-li la volta a la muntanya: canviar-li el punt de vista, confiar en que darrera d’aquella paret immensa hi havia quelcom més. Només canviant el punt de vista vaig poder gaudir del gran esplendor de Meteora!

Hi penso molt en aquella excursió… perque tot sovint, a la nostra professió i a la nostra vida cal que canviem el punt de vista, que ens ho mirem d’una altra manera, que fem l’esforç… Només quan hem pogut mirar des de tots els angles podem conèixer al complet allò que observem. Quan vaig arribar a l’hotel, tornava a veure només aquella paret immensa, rocosa i gris… però dins meu jo ja sabia que amagava aquelles vistes… jo ja conec el secret de Meteora.

“I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi, com bé 
t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica