divendres, 29 d’agost de 2014

SENTIR O ESCOLTAR? UNA MIRADA AL #icebucketchallenge

Heu vist últimament un vídeo d'una persona tirant-se un cubell d'aigua freda per sobre? A mi em van nominar  fa uns dies per participar en l'"ice bucket challenge" o "cubell d'aigua freda". 

Arran d'aquesta nominació, em vaig plantejar els pros i els contras de participar en una campanya solidària d'aquest tipus, que és poc comuna en el nostre entorn.
L' #icebucketchallenge es gesta a l'associació ALS (Amyotrophic Lateral Sclerosi), neix als EEUU amb una ràpida difusió per tot el país i traspassa fronteres fins a arribar a casa nostra. Aquesta iniciativa consisteix, segons la pàgina web de la Fundació Miquel Valls,  en penjar un vídeo tirant-se un cubell d'aigua gelada per sobre, abans de fer-ho s'ha de nominar a tres persones perquè també ho facin. Si aquestes persones no fan el vídeo, han de fer un donatiu a una organització que lluiti en contra la ELA.

La Mireia Siles és periodista, bibliotecària i responsable de comunicació durant 6 anys de l'ONG SIDA STUDIens fa cinc cèntims sobre el funcionament de les ONG lluny de les nostres fronteres:

Els Estats Units són els reis d’aquest tipus de campanyes. Allà no existeixen les ONG tal
Font: @therealbanksy

com les entenem aquí. Allà les fundacions i organitzacions no lucratives basen el seu finançament en les donacions i el mecenatge. A l’estat espanyol, malauradament, les associacions depenen principalment de les subvencions públiques, unes subvencions que amb la crisi dels darrers anys han disminuït i han obligat a tancar a moltes d’aquestes entitats. Les campanyes on es demana la participació de famosos són molt habituals als Estats Units i s’han estès a la resta del món. L’aparició d’una cara coneguda en un anunci visibilitza una problemàtica a la vegada que humanitza el personatge públic que dóna la cara i ajuda a recaptar diners. Fins aquí tot correcte. El problema és que amb les aparicions de les xarxes socials tot es globalitza i es viralitza ràpidament, un fet que pot contribuir a l’èxit de la nostra campanya però que també la pot fer ensorrar.

Els partidaris de participar en aquesta iniciativa afirmen que és una bona forma de donar a conèixer una malaltia tan greu i desconeguda com l'ELA. L'Esclerosi Lateral Amiotròfica és una malaltia neurodegenerativa que afecta les neurones motores del cervell i medul·la espinal per la que no existeix actualment un tractament curatiu. El fet de donar difusió a aquesta patologia i a les associacions que lluiten per aconseguir fons econòmics i humans per la recerca i ajuda de persones afectes d'aquesta patologia sembla un motiu més que raonable per participar en una campanya així! 
La web de l'ALS Assotiation informa en data del 27 d'agost que han rebut 94,3 milions de dòlars en donacions. Aquesta associació va rebre 2,7 milions de dòlars durant el mateix periode de l'any passat (del 29 de juliol al 27 d'agost). Afegeixen que aquestes donacions provenen de 2,1 milions de nous donants.

No obstant això, en els últims dies han aparegut veus disonants a les xarxes socials que posen llum a una altra visió d'aquesta iniciativa. La Mireia ens intenta explica aquesta altra visió de la campanya:
En alguns cercles s’ha qüestionat la campanya des del punt de vista que els famosos s’apunten a fer-ho “per quedar bé” però després no se sap si realment donen els diners. Per contrarestar, alguns personatges públics li han donat la volta a la campanya, com és el cas dels actors  Patrick Stewart i Charlie Sheen en aquests vídeos.
 Potser  pel fet que és estiu, em sorprèn el nul debat que ha generat aquesta acció a nivell associatiu espanyol. En la meva experiència professional, i potser estic equivocada, penso que s’està arribant a uns nivells on es banalitza la solidaritat, on no s’està ensenyant a les persones a ser conscient d’un problema sinó que simplement es busca la viralització d’una acció perquè es parli durant uns dies d’una determinada associació, i amb una mica de sort, de la malaltia. Però és això el que està passant? O només s’està parlant dels personatges i els vídeos que fan?
La Mireia Siles ens fa una última reflexió molt interessant:  Crec que les ONG’s d’aquí s’haurien de posicionar i dir la seva en aquesta acció. També és cert que potser ho haguessin fet si existissin canals informatius especialitzats per fer-ho, però malauradament, el portal de notícies canalsolidario.org va tancar aquest juliol. Per manca de finançament? Potser hauríem de fer un Ice Bucket per obrir-lo.


Arrel de l'#icebucketchallenge s'obren diversos debats molt interessants: 
Quin és l'ús que les persones fem de les xarxes socials? 
Quin és el poder de difusió que tenen aquestes? 
Com es planifica una campanya per arribar a l'objectiu principal de forma efectiva? 
Com de vulnerables som nosaltres, la nostra imatge, les nostres accions quan estan al 2.0? 
Com viu la solidaritat la societat en què vivim...?


I tu, que n'opines...?


video


Per saber més:
                Llegeix més sobre la opinió de la Mireia Siles en aquest enllaç.



1 comentari:

  1. Hola,
    Interessant reflexió la que es proposa en aquest espai i brillant article el de la Mireia que posa de manifest temes que ella coneix molt bé pel seu contacte directe amb les enitats sense afany de lucre a Catalunya.
    Com a persona vinculada des de fa molts anys a aquest perfil d'entitats, confesso no tenir respostes per a la gran majoria de qüestionaments que ens planteja la Mireia.
    Un possible punt de partida crec que té a veure amb el disseny de totes aquestes mobilitzaions i, concretament, en l'elaboració i transparència del/s objectiu/s que es plantegen i els mecanismes d'avaluació previstos. Miro d'explicar-me, crec que caldria deixar molt clar des del seu plantejament inicial i proposta de col·laboració/implicació, què es persegueix amb aquest tipus de campanyes massives. És diferent (sense entrar en valoracions del tipus millor/pitjor) plantejar objectus vinculats a la sensibilització, a l'educació o bé a la captació de fons, entre d'altres.
    Vivim, en definitiva, massa obsesionats/des per les dades quantitatives (nombre d'admiradors, nombre de visites, nombre de comentaris... sempre "nombres"!) però crec important reflexions com aquestes per introduir elements qualitatius en l'anàlisi de la realitat.
    Salut!
    David

    ResponElimina

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica