dilluns, 2 de març de 2015

MEDICAMENTS SI PERÒ... ELS JUSTOS! #Pastillaslasjustas

Aquesta setmana ha tingut lloc la trobada #Pastillaslasjustas que ha propiciat un interessant debat a les xarxes socials, gràcies en part a la potència de TW com a eina de difusió i a què és un dels temes de debat en l'àmbit sanitari i en la societat en general.

La companya @mjaldasoro en el seu blog "desde la litera de arriba" ens ajuda a reflexionar sobre la medicalització de la vida diària. Certament, vivim un moment social amb poca tolerància a les dificultats, exaltem la perfecció imposada des de l'exterior i ens neguem el pas del temps inherent a estar vius. Així mateix, desitgem que el dolor - en la seva amplitud de la paraula: físic i de l'ànima - es resolgui ràpidament, sense entendre que aquest camí pot ser necessari per a l'aprenentatge vital.

Així ho comparteix @becejota en una de les seves piulades:

L'eix central en què es centra el debat a les xarxes, és el concepte de PRENDRE ALLÒ QUE ÉS NECESSARI. No prendre cap medicació? No! Rotundament no! La clau és prendre allò que sigui necessari quan sigui necessari: Parlem d'una prescripció eficaç, amb evidència clínica i amb significança per la persona que ho pren... #Pastillaslasjustas !

Extracte del blog www.desdelaliteradearriba.blogspot.com.es de @mjaldasoro
Així doncs, i com vaig aprendre fa anys de la meva estimada @noemiamoros1 el fet de prescriure ha de ser un acte continuo, en el que constantment ens permetem revisar la medicació que fa la persona, amb una visió global i amb els coneixements actualitzats sobre aquest tema... O és que no hem sentit dir mai a un familiar o amic "això m'ho va receptar aquell metge i em va dir que era per tota la vida!" Doncs si, per tota la vida en aquell moment, fa anys. En la meva trajectòria com a metge he après que la medicina està en constant evolució, la forma de diagnosticar i tractar evoluciona amb el temps i canvia. Avui existeixen eines que fa 5 anys no existien, i és això al que em refereixo quan dic que "no hi ha res per sempre..." i l'amic @AmatVictoramat afegeix "...i res és per mai". Tenim la sort d'evolucionar, aprendre, inventar i canviar!





Com veieu, el debat està obert i a més, és intens i apasionant! Gràcies a #Pastillaslasjustas per alimentar el pensament crític i el debat.

Per acabar, us deixo amb alguns enllaços interessants al voltant d'aquesta jornada:

4 comentaris:

  1. Gràcies per la menció!!!
    Bon post, i fantàstica iniciativa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per ser la meva MUSA de la prescripció raonada de medicaments! Poc a poc anem fent camí... Una abraçada

      Elimina
  2. Genial que es comparteixin aquestes iniciatives!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Jordi! Aquesta és la idea: compartir per a que el missatge s'amplifiqui.

      Elimina

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica