dimecres, 14 d’octubre de 2015

LA RESPOSTA A LES NECESSITATS DELS NOUS TEMPS

hi haurà futur si creiem en nosaltres
La reforma de l'Atenció Primària està d'aniversari, ni més ni menys que 30 anys, per aquest motiu el grup de Gestió de la CAMFiC i BSalut han organitzat unes jornades de reflexió entorn a aquesta efemèride. En aquest post us escric, o almenys ho intento, les meves reflexions al voltant del futur de l'Atenció Primària.


Ens ho hem de començar a creure una mica, de vegades crec que som el nostre pitjor enemic, cal començar a pensar en la nostra especialitat com el que és: UNA ESPECIALITAT, i no juguem ni a segona ni a tercera, som de primera.

Hem de començar a marcar el nostre destí i a decidir per nosaltres mateixos, ja tenim 30 anys i ens toca emancipar-nos, anar-nos de casa dels pares i buscar-nos la vida. Necessitem des de l'Atenció Primària començar a liderar en les universitats, en investigació, en el sistema sanitari i en la societat, recuperar el prestigi que ens correspon.

Tema a part és el lideratge de la dona, en una professió clarament feminitzada haureu de ser vosaltres les que reclameu el vostre paper el el lideratge en l'Atenció Primària, em temo que els mascles alfa del ramat no ho faran per vosaltres.


Estem malament i la nostra situació laboral a empitjorat per moments, això és cert, però també és cert que ens hem d'aixecar cada matí per passar consulta, així que millor intentem suportar-ho com puguem. Cal vèncer el pessimisme, perquè aquest s'encomana. Això no vol dir que hàgim de perdre la nostra faceta més reivindicativa, ni que deixem la queixa a un costat, però hem de passar de la queixa a l'acció en positiu.

Al nostre voltant tenim massa inputs negatius, MASSA. Has de preguntar-te si t'agrada el que fas, si et lleves amb ganes d'anar a treballar, en definitiva si estàs fent allò pel que tant has estudiat (mínim 10 anys), si la resposta és SI, perfecte, però si és NO, tenim un problema i dels grossos... pregunta't llavors si el problema és l'ambient laboral o l'activitat en si ...


Els temps canvien, i els haurem d'acceptar si o si, això o podem seguir fent el mateix perquè sempre s'ha fet així. Les formes de comunicar amb els nostres pacients ens exigiran adaptar-nos a cada canvi, a cada estil, a cada situació, la comunicació és i serà cada vegada més bidireccional, ja no serveix allò de "faci vostè el que jo li dic que per a això sóc el médic @ "


Tot anirà bé si tornem i ens deixen tornar a fer allò que sabem fer molt bé: ser metges i metgesses de família, sigui quina sigui la família, en això no ens guanya ningú. Ara bé si seguim fent d'intermediaris, de escrivans de tercers, si deixem que altres facin el que nosaltres sabem fer, si deixem de ser els PRIMERS, per allò de ser el primer nivell assistencial, llavors campana i s'ha acabat...


Sabeu com es diu el personal de neteja, el que us deixa la consulta preparada cada dia i amb el que segur us creueu en algun moment del dia... Saps que fan els teus companys de treball, en què són bons, experts o en el que són uns cracks... com es diuen tots els residents de la teva àrea bàsica de salut.

No et preocupis, la majoria no saben contestar la totalitat de les preguntes, però tranquil ets a temps de millorar una mica això. Si volem una Atenció Primària forta i consolidada, serà entre tots, des de la consulta fins als despatxos de direcció, des dels residents fins als professionals amb més galons, tots sumen si anem en el mateix vaixell.

Sabeu quants metges es jubilaran els propers 10 anys? milers... ¿sabeu quants metges joves estan en precari, buscant-se la vida en altres treballs i que no tornaran al seu medi natural? milers... Doncs ara 5 minuts per reflexionar sobre això... tic tac tic tac... a que no surten els números? Doncs això! sense parlar de la pasta gansa que hem invertit tots en la nostra formació i sense retorn... això en termes econòmics fins i tot ha de tenir una definició...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica