divendres, 23 de juny de 2017

EL PRIMER COP...

Font: Pixabay
Tanca els ulls i recorda aquest precís instant, aquest moment únic: és el primer i per definició serà irrepetible. Guarda aquest record al bagul de les vivències úniques perquè... un dia qualsevol, en recuperar-ho, t'adonaràs que ja no ets qui eres llavors; que ets més gran, més fort, més valent... i que ho ets gràcies, en part, a aquell precís instant.



Em trobo amb la resident pel passadís i li faig la pregunta ràpida, quasi sense respirar -porto altres coses al cap!-, "Com et va anar la primera guàrdia?" Ella em mira, agafa aire i m'ho comença a explicar fil per randa: des del primer pacient a l'últim, des del primer minut a l'última hora interminable després de les 23 anteriors de feina.... Ella m'explica animada, amb un mig somriure i gran preocupació, les seves aventures en aquesta, la seva primera vegada... 
I jo, amb el seu relat de fons, m'impregno d'aquest sentiment que quasi ja ni recordava: el primer cop!

Font: Pixabay
El primer cop que et fa un petó, el primer cop que cuines aquella salsa i -aquesta vegada si- queda boníssima, el primer cop que et poses davant del públic a fer una exposició, el primer cop que li expliques aquella idea boja al teu millor amic, el primer cop que marxes sola de viatge, el primer cop que els pares et fan confiança i et deixen arribar tard a la nit,  el primer cop que et llences des del trampolí, el primer cop que li dius "t'estimo". 


Avui pensava que la vida està feta d'aquests primers moments, moltes vegades viscuts amb certa por: hauré estat tot el matí cuinant per a res? L'exposició que tant m'he preparat no serà interessant per ningú? Aquesta idea quedarà al calaix com tantes altres? Prendré mal al viatge i hauré de tornar a mig camí? Em llançaré i faré planxa? I... si no és ell...? La por ens cega aquest primer moment, no ens deixa sentir que, l'important no és qui, què o quan; sinó el fet de ser valents: agafar aire, estrènyer les dents i una vegada més, sentir les papallones de llençar-se al desconegut superant la por i la incertesa. La pròxima vegada que sentiu aquest nus a l'estómac: tanqueu els ulls i memoritzeu-lo bé. D'aquí a uns mesos, uns anys potser, aquest instant potser us salva d'un matí ofegant d'estiu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica