diumenge, 7 de juliol de 2013

COMENCEM A SER COL·LABORATIUS?

Doncs així están les coses que darrerament només sento, i ja fa massa temps, missatges pessimistes i catastrofistes (no em refereixo només a Niño Becerra). Tot és complicat, impossible, difícil, poc probable, negre, una merda, etc. Tant poc estimem la nostra vida? Passem-ho a senzill, possible, fàcil, molt probable, de tots colors, ritme deposicional normal, no sé ja m'enteneu.

Versión en CAST


No vull dir que ara mateix les coses no estiguin complicades, però és que alguna vegada ha estat fácil? Tants anys estudiant, passant per moments dramàtics, día a día i consulta a consulta el que no està escrit. No seria més fàcil, sumar esforços entre tots i sortir d'aquesta història que s'han inventat? Sincerament, sabeu que estan fent els vostres companys de la consulta del costat? Quines són les seves motivacions? Què podríeu fer de forma col·laborativa per sumar esforços? Esteu disposats a cedir?

Una formigueta no fa absolutament res, però totes juntes són imparables. Només treballes per diners? Si ja sé la resposta: he de pagar factures, la hipoteca, la escola consertada dels fills, les vacances, el dentista, etc. Però imagina per un moment si el sou no fos el problema o la motivació principal, que és realment el que et motiva de la teva feina? Perqué si no hi ha res més a part del sou que et fassi aixecar del llit pel matí tenim un problema. Deixa d'enganyarte i accepta que t'has convertit en operari (dona igual que posis cargols o passis consulta)

Només són idees, tampoc ho agafeu molt a pit, però sentit com brama el patí, poder que parem i reflexionem una mica.


Aquest vídeo de REDES és interessat:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica